Caterina Albert i Paradís, coneguda com a Víctor Català, fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme. També va desenvolupar una carrera com a pintora, escultora i dibuixant.

 

El premi als Jocs Florals del 1898 va representar el primer reconeixement de la seva riquesa literària. Es va veure obligada, però, a utilitzar el pseudònim de Víctor Català, davant el masclisme imperant de l'època que no valorava les dones escriptores, i les situava en una segona posició als concursos literaris.

 

Va manifestar un gran entusiasme pel món del teatre i la poesia, però el gènere que va cultivar amb escreix fou el narratiu. La força del seu estil i la gran riquesa lèxica són elements definitoris del conjunt de la seva obra.  

 

Entre 1904 i 1905, treu a la llum la novel·la Solitud al fulletó de la revista Joventut. El 1905, la Biblioteca Joventut publica la novel·la en forma de llibre i Víctor Català obté un gran reconeixement.